dilluns, 30 d’agost del 2010
dimarts, 10 d’agost del 2010
dilluns, 2 d’agost del 2010
La reforma laboral apadrinada per PSOE-CIU-PNB
Nova reforma laboral: La classe política depredadora dels drets laborals
Comunicat SP Comitè Confederal CGT
www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article4182
Els polítics es burlen de les treballadores i treballadors abandonant-los a la mercè del capritx empresarial.
El 29 de juliol, va ser aprovada en el Parlament espanyol la Reforma Laboral, i novament es consuma una volta més de rosca als cada vegada més minvats drets dels quals només posseïm la força del treball per a sobreviure.
Altra vegada, la crisi s’enceba amb les classes populars i indefenses. Amb la Reforma Laboral que han aprovat, l’acomiadament s’ha abaratit i convertit en més lliure del que ja ho era, podent l’empresari amb total facilitat prescindir de qualsevol treballador i això en un context en el qual gairebé cinc milions de persones ens trobem aturades.
Mentre que als més febles, als treballadors i treballadores, se’ns condemna a una major indefensió, a la patronal se li segueix subvencionant perquè la contractació, la permanència i la sortida del mercat de treball es caracteritzin per la precarietat i la inestabilitat.
Per a CGT ha arribat l’hora de dir PROU no només als mercats, sinó també a l’estat, a la classe política i a les institucions que segueixen les instruccions d’aquests “mercats”. Ens sembla inadmissible i intolerable que els qui van generar la crisi imposin les propostes per a sortir de la mateixa en detriment de la població i engreixant els seus comptes de beneficis.
Per a CGT l’única sortida per a iniciar el canvi de la política antisocial és la inqüestionable VAGA GENERAL del dia 29 de Setembre, primer per a frenar aquest atac als drets laborals i socials més elementals i després continuar la mobilització per a recuperar el terreny perdut en drets, garanties, llibertats, dignitat i justícia social.
EL 29 DE SETEMBRE: VAGA GENERAL, TOTES I TOTS AL CARRER
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
Així queda la reforma laboral
- Acomiadament objectiu
N’hi haurà prou amb preveure pèrdues
L’empresa podrà acomiadar per causes objectives (20 dies d’indemnització) si té pèrdues o espera tenir-ne, així com per una caiguda "persistent" d’ingressos, que pugui afectar a la seva viabilitat o a la seva capacitat de mantenir el volum d’ocupació. S’elimina la possibilitat d’acomiadament objectiu per una "disminució rellevant" del benefici, o per una "falta persistent de liquiditat" que proposava el PSOE.
- Absentisme
El còmput per a tota l’empresa es rebaixa
La reforma manté la possibilitat d’acomiadament objectiu si el treballador falta al seu lloc de treball un 20% de les jornades durant dos mesos consecutius o el 25% dels dies en quatre mesos (excloent supòsits com l’embaras, la lactància i les baixes mèdiques de més de 20 dies, entre altres). Malgrat això, si en el decret inicial s’exigia que, en el global de l’empresa, la taxa d’absentisme fos del 5%, ara s’ha rebaixat aquest requisit a la meitat (2,5%).
- Contracte de 33 dies d'indemnització
Només un mes en l’atur i obligació de demostrar el frau
Estar un mes en situació d’atur (en el decret original el plaç eren tres mesos) serà suficient per poder accedir al contracte de foment d’ocupació (el de 33 dies d’indemnització). A més, al treballador acomiadat li correspondrà la "càrrega de la prova" per a demostrar que l’empresa ha prescindit d’ell per causes disciplinàries i no objectives, és a dir, que l’empresa ha comès frau.
- Fogasa
L’Estat paga 8 dies de l’atur
L’estat, a través del Fons de Garantia Salarial (Fogasa) es farà càrrec d’una part de la indemnització per acomiadament igual a 8 dies de salari per any treballat, però només en el cas de les extincions de contractes indefinits (tant ordinaris com de foment de l’ocupació). Recordem que el Fogasa es paga amb les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social.
- Temporalitat
Augment de les indemnitzacions
Coma forma de penalitzar la temporalitat, la reforma conté un augment progressiu de les indemnitzacions en el cas dels contractes temporals. Actualment, la indemnització per extinció d’un contracte temporal està en 8 dies, i passarà a 12 dies l’any 2014. A partir de 2011 es sumarà un dia més per any fins arribar als 1 dies.
- ETT
Més poder per a les empreses de col·locació
La reforma laboral amplia el terreny en el que poden actuar les Empreses de Treball Temporal (ETT). A partir del da 1 de gener de 2011 s’eliminen totes les prohibicions i limitacions ara vigents per a la contractació a través de les ETT, per exemple la que impedeix contractar a treballadors per al sector de la construcció a través d’aquestes agències privades. A partir d’aquella data, les limitacions o prohibicions que s’estableixin només seran vàlides quan es justifiquin per raons d’interès general relatives a la protecció dels treballadors, entre altres.
FONT: *http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article4182
Comunicat SP Comitè Confederal CGT
www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article4182
Els polítics es burlen de les treballadores i treballadors abandonant-los a la mercè del capritx empresarial.
El 29 de juliol, va ser aprovada en el Parlament espanyol la Reforma Laboral, i novament es consuma una volta més de rosca als cada vegada més minvats drets dels quals només posseïm la força del treball per a sobreviure.
Altra vegada, la crisi s’enceba amb les classes populars i indefenses. Amb la Reforma Laboral que han aprovat, l’acomiadament s’ha abaratit i convertit en més lliure del que ja ho era, podent l’empresari amb total facilitat prescindir de qualsevol treballador i això en un context en el qual gairebé cinc milions de persones ens trobem aturades.
Mentre que als més febles, als treballadors i treballadores, se’ns condemna a una major indefensió, a la patronal se li segueix subvencionant perquè la contractació, la permanència i la sortida del mercat de treball es caracteritzin per la precarietat i la inestabilitat.
Per a CGT ha arribat l’hora de dir PROU no només als mercats, sinó també a l’estat, a la classe política i a les institucions que segueixen les instruccions d’aquests “mercats”. Ens sembla inadmissible i intolerable que els qui van generar la crisi imposin les propostes per a sortir de la mateixa en detriment de la població i engreixant els seus comptes de beneficis.
Per a CGT l’única sortida per a iniciar el canvi de la política antisocial és la inqüestionable VAGA GENERAL del dia 29 de Setembre, primer per a frenar aquest atac als drets laborals i socials més elementals i després continuar la mobilització per a recuperar el terreny perdut en drets, garanties, llibertats, dignitat i justícia social.
EL 29 DE SETEMBRE: VAGA GENERAL, TOTES I TOTS AL CARRER
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
Així queda la reforma laboral
- Acomiadament objectiu
N’hi haurà prou amb preveure pèrdues
L’empresa podrà acomiadar per causes objectives (20 dies d’indemnització) si té pèrdues o espera tenir-ne, així com per una caiguda "persistent" d’ingressos, que pugui afectar a la seva viabilitat o a la seva capacitat de mantenir el volum d’ocupació. S’elimina la possibilitat d’acomiadament objectiu per una "disminució rellevant" del benefici, o per una "falta persistent de liquiditat" que proposava el PSOE.
- Absentisme
El còmput per a tota l’empresa es rebaixa
La reforma manté la possibilitat d’acomiadament objectiu si el treballador falta al seu lloc de treball un 20% de les jornades durant dos mesos consecutius o el 25% dels dies en quatre mesos (excloent supòsits com l’embaras, la lactància i les baixes mèdiques de més de 20 dies, entre altres). Malgrat això, si en el decret inicial s’exigia que, en el global de l’empresa, la taxa d’absentisme fos del 5%, ara s’ha rebaixat aquest requisit a la meitat (2,5%).
- Contracte de 33 dies d'indemnització
Només un mes en l’atur i obligació de demostrar el frau
Estar un mes en situació d’atur (en el decret original el plaç eren tres mesos) serà suficient per poder accedir al contracte de foment d’ocupació (el de 33 dies d’indemnització). A més, al treballador acomiadat li correspondrà la "càrrega de la prova" per a demostrar que l’empresa ha prescindit d’ell per causes disciplinàries i no objectives, és a dir, que l’empresa ha comès frau.
- Fogasa
L’Estat paga 8 dies de l’atur
L’estat, a través del Fons de Garantia Salarial (Fogasa) es farà càrrec d’una part de la indemnització per acomiadament igual a 8 dies de salari per any treballat, però només en el cas de les extincions de contractes indefinits (tant ordinaris com de foment de l’ocupació). Recordem que el Fogasa es paga amb les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social.
- Temporalitat
Augment de les indemnitzacions
Coma forma de penalitzar la temporalitat, la reforma conté un augment progressiu de les indemnitzacions en el cas dels contractes temporals. Actualment, la indemnització per extinció d’un contracte temporal està en 8 dies, i passarà a 12 dies l’any 2014. A partir de 2011 es sumarà un dia més per any fins arribar als 1 dies.
- ETT
Més poder per a les empreses de col·locació
La reforma laboral amplia el terreny en el que poden actuar les Empreses de Treball Temporal (ETT). A partir del da 1 de gener de 2011 s’eliminen totes les prohibicions i limitacions ara vigents per a la contractació a través de les ETT, per exemple la que impedeix contractar a treballadors per al sector de la construcció a través d’aquestes agències privades. A partir d’aquella data, les limitacions o prohibicions que s’estableixin només seran vàlides quan es justifiquin per raons d’interès general relatives a la protecció dels treballadors, entre altres.
FONT: *http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article4182
dimarts, 27 de juliol del 2010
dilluns, 26 de juliol del 2010
dissabte, 24 de juliol del 2010
dimecres, 21 de juliol del 2010
dimecres, 14 de juliol del 2010
Presentació de la Ruta del Caracremada
El proper dissabte 17 de juliol a les 19h. El Bar Restaurant "La Creu", acull l'acte de presentació de la nova ruta circular del pre-pirineu Català, "RUTA DEL CARACREMADA" als Rasos de Peguera(Berguedà)
http://www.facebook.com/?ref=home#!/profile.php?id=100001093092350&ref=ts
http://www.pakocrestas.com/ruta-caracremada
RUTA CARACREMADA
PRESENTACIO DE LA RUTA (en catalán)
http://pakocrestas.com/ruta-caracremada/presentaci%C3%B3-de-la-ruta-catalan/
PER QUE EL NOM DE RUTA DEL CARACREMADA? (en catalán)
http://pakocrestas.com/ruta-caracremada/nombre-caracremada-catal%C3%A1n/
PER QUE EL NOM DE RUTA DEL "CARACREMADA"?
El Caracremada, nom amb el que es coneixia Ramón Vilà, era un Berguedà nat al poble de Peguera, que es considerat com el darrer maqui català que va lluitar fins al final dels seus dies contra el franquisme.
Ramon Vila Capdevila (Peguera, Berguedà, 1908 - Castellnou de Bages, 1963) conegut també amb els sobrenoms de Cara cremada, i Peus llargs va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola.
Combatent en la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i guerriller antifranquista fins la seva mort el 1963. Va ser el darrer maquis que va plantar cara al franquisme. Sempre va demostrar un gran valor, atreviment i coneixement pel medi geogràfic que li van permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al règim, fins que, en una emboscada a Castellnou de Bages, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil.
El fet de que ruta utilitzi el nom de "Caracremada" respon a les següents motivacions, relacionades amb l'esmentat personatge:
- En Caracremada era un gran coneixedor de la zona, i el fet d’utilitzar el seu nom per a la ruta es una manera de relacionar el personatge, les muntanyes i l’historia recent d’aquestes contrades prepirinenques.
- En Caracremada venia de família de camperols de les zones de l’Alt Berguedà i l’Alt Solsonès, pel que les arrels tan paternes com maternes del personatge estaven força relacionades amb les indrets per on discorre la ruta.
- Com a darrer maqui català i pel fet de que la seva vida va estar sempre relacionada a la lluita contra el nazisme i el franquisme, en Caracremada es un personatge molt emblemàtic a la zona, considerat un veritable bandoler del segle XX.
- Com a maqui que va haver de fugir sempre de les forces de seguretat del règim, el Caracremada coneixia com el palmell de la seva ma aquestes muntanyes, on tenia els principals amagatalls i aixoplucs.
- ITINERARI A PEU
1a etapa
Creu del Cabrer – Cap de la Serra – Sant Miquel de Peguera – Pla de la Creu de Fumanya – Coll del Pla de les Tores – Refugi d’Ensija ó Delgado Úbeda – La Gallina Pelada – Roca Blanca – el Portet – Molí de la Farga – l’Espà – Sorribes – Coll del Cap de Creu - Gósol.
Desnivell: 1.037 metres de pujada i 1.506 metres de baixada.
2a etapa
Opció A) Gósol – Santa Margarida – Coll de Mola – Cortal del Foguetó – Planells del Sastró – Coll de Port.
Desnivell: 857 metres de pujada i 618 metres de baixada.
Opció B) Gósol – Santa Margarida – Coll de Mola – Portell de l’Ós – Cavallets – Coll dels Belitres – Cap del Verd – Coll de Veis – Prat Major – Coma Pregona – Coll de Port.
Desnivell: 857 metres de pujada i 618 metres de baixada.
Opció C) Gósol – Forat de Torrentsera – Torrent Fosc - Coll dels Belitres – Cap del Verd – Coll de Veis – Prat Major – Coma Pregona – Coll de Port.
Desnivell: 608 metres de pujada – 369 metres de baixada.
3a etapa
Coll de Port – Rassa dels Carbassers – Font d’Arderic – Tosa Pelada – Pedró dels Quatre Batlles – Planells de Coma Condesa – Xalet del Serra – Costa dels Prats – el Primer Xalet – el Mal Pas – Clot de les Calrines – Coll de Jouet – Coll de Jou – Sant Serni Grau – Sant Llorenç de Morunys.
Desnivell: 673 metres de pujada i 1.438 metres de baixada.
4a etapa:
Sant Llorenç de Morunys – la Creueta – Collet de les Valls – Pont sobre els Pantà de la Llosa del Cavall – Collet dels Llengots – Creu del Capolat – el Capolatxell (la Presó de Busa) – Creu de Capolat – els Colls – escala de Busa – les Collades – Grau de Ca l’Esguerrat – Grau de Valielles ó de Sant Pere – Sant Andreu - Valielles de Busa – Coll de Ferrús – Canal del Faig Gros – Collada del Bancelló – la Creueta – Sant Pere de Balcell – Càmping d’Aigua d’Ora
Desnivell: 879 metres de pujada i 879 metres de baixada.
5a etapa:
Càmping d’Aigua d’Ora – Sorribes – Bauma de Sallent – la Cassa Grossa – Bauma del Tec – la Torre (Canals de Catllarí) – Font Freda – Creu del Cabrer.
Desnivell: 995 metres de pujada.
http://www.facebook.com/?ref=home#!/profile.php?id=100001093092350&ref=ts
http://www.pakocrestas.com/ruta-caracremada
RUTA CARACREMADA
PRESENTACIO DE LA RUTA (en catalán)
http://pakocrestas.com/ruta-caracremada/presentaci%C3%B3-de-la-ruta-catalan/
PER QUE EL NOM DE RUTA DEL CARACREMADA? (en catalán)
http://pakocrestas.com/ruta-caracremada/nombre-caracremada-catal%C3%A1n/
PER QUE EL NOM DE RUTA DEL "CARACREMADA"?
El Caracremada, nom amb el que es coneixia Ramón Vilà, era un Berguedà nat al poble de Peguera, que es considerat com el darrer maqui català que va lluitar fins al final dels seus dies contra el franquisme.
Ramon Vila Capdevila (Peguera, Berguedà, 1908 - Castellnou de Bages, 1963) conegut també amb els sobrenoms de Cara cremada, i Peus llargs va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola.
Combatent en la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i guerriller antifranquista fins la seva mort el 1963. Va ser el darrer maquis que va plantar cara al franquisme. Sempre va demostrar un gran valor, atreviment i coneixement pel medi geogràfic que li van permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al règim, fins que, en una emboscada a Castellnou de Bages, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil.
El fet de que ruta utilitzi el nom de "Caracremada" respon a les següents motivacions, relacionades amb l'esmentat personatge:
- En Caracremada era un gran coneixedor de la zona, i el fet d’utilitzar el seu nom per a la ruta es una manera de relacionar el personatge, les muntanyes i l’historia recent d’aquestes contrades prepirinenques.
- En Caracremada venia de família de camperols de les zones de l’Alt Berguedà i l’Alt Solsonès, pel que les arrels tan paternes com maternes del personatge estaven força relacionades amb les indrets per on discorre la ruta.
- Com a darrer maqui català i pel fet de que la seva vida va estar sempre relacionada a la lluita contra el nazisme i el franquisme, en Caracremada es un personatge molt emblemàtic a la zona, considerat un veritable bandoler del segle XX.
- Com a maqui que va haver de fugir sempre de les forces de seguretat del règim, el Caracremada coneixia com el palmell de la seva ma aquestes muntanyes, on tenia els principals amagatalls i aixoplucs.
- ITINERARI A PEU
1a etapa
Creu del Cabrer – Cap de la Serra – Sant Miquel de Peguera – Pla de la Creu de Fumanya – Coll del Pla de les Tores – Refugi d’Ensija ó Delgado Úbeda – La Gallina Pelada – Roca Blanca – el Portet – Molí de la Farga – l’Espà – Sorribes – Coll del Cap de Creu - Gósol.
Desnivell: 1.037 metres de pujada i 1.506 metres de baixada.
2a etapa
Opció A) Gósol – Santa Margarida – Coll de Mola – Cortal del Foguetó – Planells del Sastró – Coll de Port.
Desnivell: 857 metres de pujada i 618 metres de baixada.
Opció B) Gósol – Santa Margarida – Coll de Mola – Portell de l’Ós – Cavallets – Coll dels Belitres – Cap del Verd – Coll de Veis – Prat Major – Coma Pregona – Coll de Port.
Desnivell: 857 metres de pujada i 618 metres de baixada.
Opció C) Gósol – Forat de Torrentsera – Torrent Fosc - Coll dels Belitres – Cap del Verd – Coll de Veis – Prat Major – Coma Pregona – Coll de Port.
Desnivell: 608 metres de pujada – 369 metres de baixada.
3a etapa
Coll de Port – Rassa dels Carbassers – Font d’Arderic – Tosa Pelada – Pedró dels Quatre Batlles – Planells de Coma Condesa – Xalet del Serra – Costa dels Prats – el Primer Xalet – el Mal Pas – Clot de les Calrines – Coll de Jouet – Coll de Jou – Sant Serni Grau – Sant Llorenç de Morunys.
Desnivell: 673 metres de pujada i 1.438 metres de baixada.
4a etapa:
Sant Llorenç de Morunys – la Creueta – Collet de les Valls – Pont sobre els Pantà de la Llosa del Cavall – Collet dels Llengots – Creu del Capolat – el Capolatxell (la Presó de Busa) – Creu de Capolat – els Colls – escala de Busa – les Collades – Grau de Ca l’Esguerrat – Grau de Valielles ó de Sant Pere – Sant Andreu - Valielles de Busa – Coll de Ferrús – Canal del Faig Gros – Collada del Bancelló – la Creueta – Sant Pere de Balcell – Càmping d’Aigua d’Ora
Desnivell: 879 metres de pujada i 879 metres de baixada.
5a etapa:
Càmping d’Aigua d’Ora – Sorribes – Bauma de Sallent – la Cassa Grossa – Bauma del Tec – la Torre (Canals de Catllarí) – Font Freda – Creu del Cabrer.
Desnivell: 995 metres de pujada.
dijous, 8 de juliol del 2010
dijous, 1 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
